Lluís Enric Molada Miró (1990) llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) és el nou entrenador de l’equip sénior masculí de Superlliga ConectaBalear del Club Volei Manacor. Va assumir les regnes de l’equip a la segona volta de la competició, després de la dimissió del primer entrenador Jaume Febrer, en uns moments complicats per l’equip. Va apostar per treballar primer la autoconfiança en els jugadors i deixar que els resultats arribassin després. Avui, la junta directiva li renova la confiança per configurar un equip que lluitarà per tercera temporada consecutiva en la màxima competició nacional. Sap que el volei ja forma part de la història de Manacor en majúscules i no està disposat a defraudar a la seva afició.

1.- Lluís, com assumeixes el bot de segon entrenador a primer? No era fàcil agafar un equip en situació de declivi

Fa més de 10 anys ja que treballo d’entrenador asistent, amb programes d’alt rendiment. Quan es Club Volei Manacor me proposa asumir el lloc d’entrenador ho agaf amb il.lusió i ganes i amb una motivació extra per què és una de les coses que sempre m’hauria agradat fet; d’entrenador.

2.- La passada temporada heu estat massa pendents de la taula baixa de la classificació. Amb l’amenaça del descens massa present. Deu ser difícil desplegar un bon joc en aquestes circumstàncies.

Sí, quan un equip comença a perdre tothom es fa preguntes i questiona tot el que fan els altres. Quan un guanya, moltes vegades ningú questiona res: S’està en un ritme guanyador i tothom creu en tot el que s’està fent. Es important des de l’inici començar guanyant. Es díficil jugar quan la dinàmica és complicada i és en aquestes situacions que un ha d’aprendre a conviure. No sempre cada any es pot estar en una dinàmica guanyadora ja que depèn també dels altres. Estant a un equip professional, tots els equips juguen bé. No ens podem confiar. Tots els partits són mals de guanyar.

3.- En una temporada llastada per les lessions, haurà estat complicat crear una dinàmica de feina conjunta entre l’equip…

Sí, hi va haver moltes lesions en la mateix posició, que era la de central. Primer va ésser en Xesc, després els centrals Rafael, David i Renato… La posició del central té la seva importància ja que és un aspecte important de la part ofensiva i defensiva i clar, prescindir de tres centrals tan importants es creava un desordre.

4.- Quina recepta vares aplicar a l’equip en aquell moment, per invertir tants de factors en contra?

No hi ha receptes. Un ha de fer feina. L’important és fer un bon equip, on cada jugador es pugui expresar com és i potenciar els seus punts forts. Crec que aquesta no és una recepta però sí que és un camí per fer un equip que disfruti jugant, que millor posant reptes i potenciant els punts forts.

5.- I com a tècnic, quina és la teva recepta? Tècnica, o feina i més feina?

En es final es volei és un esport d’equip i és molt important crear un bon equip de treball, que ja va més enllà dels jugadors que hi juguen. Es important la relació entre ells, de quina manera juguen i com es relacionen com a persones quan es miren als ulls i decideixen jugar. La relació entre el còs tècnic també és important perquè l’equip que proposa el treball i els camins de millora és important. Després la tasca de la directiva a través del missatge que transmet cap a l’equip i l’afició… i també el suport d’una afició que creu en el seu equip i els seus jugadors com si fossin un familiar seu. Són al cap i a la fi jugadors del Club Volei Manacor que volen jugar bé i fer disfrutar l’afició.

6. Què li demanes a un jugador per què formi part del teu projecte?

Quan volem un jugador miram moltes coses: la seva personalitat, la seva projecció, els costos dins es mercat… ens hem d’adaptar a tot això, al seu cost i als valors que defensa el club. Jo cerc jugadors molt ambiciosos, amb objectius grans i complicats a llarg plaç i que noltros els poguem ajudar a conseguir-ho en gran part. Que siguin bones persones, respectuosos i coses més específiques del volei, però que ja van de sèrie.

6.- La junta directiva del club t’acaba de renovar els serveis. Treballes ja en la nova temporada 2020-21?

Sempre que agafes un equip, ja treballes en la pròxima temporada. Jo, normalment quan entreno m’agrada treballar un jugador a dos, tres anys vista. No m’agraden els jugadors anuals que vénen i se’n van. Crec en la millora a través d’una feina constant. Ja fa 4 mesos que feim feina per la propera temporada, amb millores en el club tan a nivell de base com de Superlliga. Millores en els partits pensant en l’aficionat. Millores en l’estructura i organització tècnica de l’equip de Superlliga.

6.- Ens pots avançar quin tipus d’equip veurem a l’octubre a les pistes del Miquel Àngel Nadal? Serà continuïsta? Hi haurà renovació total?

Som un entrenador que no li agrada culpar una gent i lloar l’altre. M’agrada confiar en els jugadors. No podem tenir un jugador un any i si m’ha agradat renovar-lo i si no, el faig fora. Hem de veure quin tipus de persona és, quin entorn té i quina feina podem fer nosaltres per millorar-lo. Els objectius han d’ésser mutus. Crec que el projecte que volem dur endavant va encaminant a això: des de la confiança de la capacitat de la gent, i de la feina diària. Es cert que hi haurà canvis i renovacions inesperades. A grans trets? Volem reforçar l’estructura actual i fer algun reforç puntual. Fer feina amb el mateix grup d’enguany. Jo confio en ells, només falta pitjar un poc.

7. I la part tècnica? Quin serà el teu nucli dur de feina?

El nucli de feina serà a part de jo, com a primera entrenador, hi haurà un segon entrenador que encara no tenim tancat. Després ens agradaria contar amb el psicòleg esportiu manacorí en Marc Bauçà. També incorporarem la figura del fisioterapeuta de la mà de la clínica “Mou-te” amb en Guillem Duran, que ja hi era la passada temporada però ara quedarà plenament integrat dins l’equip tècnic. També esperam comptar amb el Laboratori 22 per fer tot el treball de preparació física, en les instal.lacions del nostre ex entrenador Jaume Febrer.

8.- Com te condiciona la situació econòmica dins el vestuari?

Quan has de conformar un equip de Superlliga has de tenir en compte que necessites jugadors professionals i bons. Estem parlant de jugadors que militen a França, Itàlia, Alemanya i parlam de que jugam contra gent molt bona, que aquesta és la seva feina i viuen d’això. Per aquest motiu, la situació econòmica és important i per això necessitam aquests petits sponsors locals que ens ajuden i ens fan la vida més còmoda, fent que els jugadors puguin anar a dinar gratuïtament, o tenguin un cotxe… no parlem ja de sponsors principals com ConectaBalear, que són vitals per reforçar la nostra imatge ambiciosa, emergent, que vol crèixer i millorar en el sector balear i ens miram en el mateix mirall. Però ens hem d’adaptar i fitxar jugadors dins del nostre presupost equilibrat.

9. En qualsevol cas, la situació econòmica és tremenda per els clubs. I vosaltres, com veis la situació de cara als patrocinadors? Teniu confirmada l’esponsorització del ConectaBalear?

Pel món de l’esport no és fàcil. Al final, la rendibilitat que podem treure com a club d’aquests sponsors és més social que res. La gent ve a veure el partit en família o amics i disfruten. El benefici dels sponsors pens que és de imatge, de recolzament a un club que les reforça socialment. Als partits vénen nins i nines de canteres d’altres pobles i s’emocionen de veure jugadors d’aquest nivell. Tot plegat això és molt bo. I els sponsors ens dónen vida, ambient, capacitat de crèixer, d’estar aquí… Ens agradaria que tot el que ens dónen els hi retornàs ja sigui de forma econòmica o de gratitut social.

10. I amb la Rafa Nadal Academy? Comptareu amb ells? Ha estat una entitat que amb la seva beca d’estudis ha permés dur bons jugadors a Manacor…

La Rafa Nadal Academy, des de que pujàrem a Superlliga ens ha donat la possibilitat de becar un jugador cada any i jo com a entrenador, pens que és una de les coses més importants que podem tenir, perqué és una beca dirigida a un dels millors joves jugados d’Espanya, que té un projecció nacional i internacional. Amb aquesta beca duim gent jove amb molta aspiració i això és un factor decissiu pel nostre equip. Poder dur un jove de 17 anys dins l’alt nivell, necessita poder seguir formant-se, estudiar i estar al costat de gent com ell. El fet de poder anar a classe, devora esportistes de la seva edat, fa que la seva incurssió en el món de l’esport d’èlit sigui una experiència més acomodada. M’agradaria poder tornar gaudir d’aquesta beca perquè l’aprofitam al màxim. No duim qualsevol persona. Duim lo millor dels jugadors joves espanyols aquí.

11.- Qué diries a les instituciones i patrocinadors privats per què es tornin a involucrar en la vostra aposta?

A les institucions i patrocinadors jo els hi diria que el Club Volei Manacor i el ConectaBalear és un projecte que s’està formant poc a poc, a base de feina diària. El club es vol professionalitzar més, millorar el seu treball de base,i que el seu primer equip sigui un referent dins l’esport base. Els nins vénen emocionats a veure com juga el seu primer equip. Ells són el futur i s’emporten un impacte brutal Després hi ha la joventut que demanda bon joc i victòries. M’agradaria que tot fos col.laboratiu i créixer plegats en aquest projecte. Sobretot, comptam amb gent del poble, com és el psicòleg o el fisioterapeuta. No anem a cercar gent de fora si el poble en ho pot donar.

11.- Per que,no ens enganem, la part econòmica condiciona molt el fitxatge dels jugadors. Amb els diners es pot fer un equip o un altre… Haurà de tirar de molta imaginació.

Bé, sa part econòmica condiciona molt un jugador però quan li feim una oferta a un jugador li presentam un projecte de vida: com és el club, com és el poble, quina és sa forma de vida del poble… després feim una entrevista individual per saber els seus motius… I quan hem fet tot això, entra la part econòmica. A Espanya, un esportista de volei té un sou base i si bé és cert que la part econòmica és molt important, nosaltres li plantejam un tot.

12. Què necessita un entrenador preparat però alhora tant jove perqùe li respongui un vestuari amb homes amb personalitat pròpia?

Un entrenador s’ha de formar constantment. Crec que ha d’ésser un bon observador, saber escoltar i crec que també ha d’ésser metòdic, ordenat i saber arriscar i apostar però alhora tenir paciència en la feina que fa. Sabre transmetre confiança als jugadors i evolucionar. Crec que l’important és això tot plegat. Estar per ajudar al jugador per què es senti millor jugant. El volei és molt difícil i un entrenador ha de fer les coses simples i entrendre que és el que vol un jugador. Llavors hem de tenir els aprenentatges de gestionar persones molt assimilats.

12.- Manacor ha estat cantera de jugadors i jugadores que han fet el salt a la competició nacional: na Gomi, Natàlia Binimelis, Louise Sansó, Xesc Mesquida, J. Francesc Cabrer, Palacios, Gallego, Giba, … penses integrar més manacorins a la competició sénior?

Lo de integrar més manacorins a la competició sénior és el que voldríem tots els clubs però això és una feina que no és fàcil. Primer, el jugador/a ha de tenir les condicions i aquestes es creen a llarg plaç fent moltíssima feina. Es comença des de ben petit fins als 23 anys fent molta feina. S’ha de tenir molt clar que un jugador ha d’estar allà perquè hi pot estar i per que vol. Per estar a aquest nivell és questió d’entrenar 5 i 6 hores cada dia per poder jugar contra gent professional. S’ha d’estar disposat a això. Es clar que comptam amb gent de Manacor però es necessita un sobreesforç.

13. L’afició del ConectaBalear pensa que hi hauria d’haver més jugadors locals. Es pot fer però una competició d’aquest nivell només amb jugadors amateurs?

Si volem jugadors més locals hem de començar per fer un programa d’alt nivell amb els joves. Un projecte per a gent jove de 13 a 17 anys que entrenin molt més que 2 o 3 dies a sa setmana. S’ha de fer molta feina i això requereix un projecte que reflecteixi això. Han de sortir 20 jugadors per edat per crear un equip d’aquí i reforçar-lo amb gent professional. No és tan fàcil jugar a Superlliga.

14. I amb el Covid19, aquest nou espectador que no havíem convidat… imagines una competició sense la fidel afició de Manacor?

Jo no m’imagin l’esport sense afició. No té sentit. Com tots els espectacles culturals, l’esport està creat per dur-lo a terme davant un aficionat. Teatre, cinema, museus, esport… tot això està enfocat per al disfrut d’un espectador. I sense ell, no som res. L’atmòsfera no és la mateixa quan ve l’afició a disfrutar. Jo no m’imagin l’esport sense l’afició. Sí m’imagin una vida més adaptada al Covid19 amb més higiene i mesures, però mai prescindint de l’afició.

15. Es pot donar la situació que la competició es retrassi?

 

 

Es pot donar aquesta situació però això no és un problema. Hem de començar a conviure normal i corrent. Fer vida normal. Començar els entrenaments a l’agost com sempre i si després es retrassa, doncs s’accepta i seguim fent feina.